Archivo mensual: noviembre 2008

The Oval Portrait

Video-art seqüencial realitzat per l’assignatura “Literatura i expressió audiovisual” de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.

És una adaptació relativament lliure del relat “El retrat oval”, d’Edgar Allan Poe, farcit amb els mites lovecraftians dels Primordials i d’una deïtat en concret: Yog-Sothoth.

Tema emprat:
Sigur Rós, de Sigur Rós —
Àlbum: Von

El conte en anglès
http://poestories.com/read/ovalportrait

El conte en castellà
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/poe/retrato.htm

Addenda
El corpus textual de ladaptació aplega diversos fragments de relats dEdgar Allan Poe i H.P. Lovecraft, essent la font principal El retrat oval. He volgut mantenir dits fragments en la seva llengua original per tal de preservar la seva força i sonoritat, i, també, per admiració i respecte a langlès. Tots dos autors presenten unes connexions prou notòries, més destil que de temàtica, les quals mhan brindat una visió molt personal del breu conte de Poe.

La narració està plantejada com un recorregut sensorial remarcat per la vesant sonora i alhora contemplatiu, estàtic. La veu del narrador irromp textualment, tot fragmentant i interrompent la imatge. Una de les marques estilístiques clàssiques de Poe i Lovecraft és la seva predilecció per un narrador testimonial, qui, emmarcat i limitat dins la sobrietat i contenció del mitjà escrit, expressa tot un devessall de sensacions i vivències extraordinàriament aterradores, molt properes a la bogeria.

Aquesta contradicció queda palesa en linici de la peça: un viatge espectral per larquitectònica dun castell magnificent que conclou amb larribada a lestança farcida de pintures. Extractes
de El cor delator, El gat negre i El pou i el pèndol, semblants i complementaris, orbiten al voltant del narrador arquetípic de Poe.

Tot seguit, el silenci del canelobre ens mena cap a la contemplació fragmentada dunes obres pictòriques des del paisatge, vers el cos i el rostre fins arribar al retrat de la donzella, maleïda per la seva relació amorosa i artística amb el pintor apassionat.

I és en aquest punt quan el relat hibrida amb els mites monstruosos de Lovecraft i una de les seves deïtats extra temporals: Yog-Sothoth. Aquesta mescla apunta una interpretació realment íntima: lart com a paràsit, com a monstre amoral que, de vegades, posseeix lartista, qui li ha de retre culta. El pintor crea i destrueix a la vegada, convertint-se en una encarnació de la criatura, i situant-se en un pla més enllà de les emocions humanes.

Imatges com la del cervell infectat i les abstraccions espacials tentaculars arrosseguen el relat fins a la ironia final del conte. Lúltima frase, She was dead, és remarcada per una cursiva a la Poe, com se sol dir, on la VERITAT aterridora colpeja el lector/espectador.

La tragedia

http://www.notodofilmfest.com/ediciones/08/es/swf/player.swf?corto=411.flv&duracion=00:30
http://www.notodofilmfest.com/ediciones/08/?corto=411